A UN INFANT
(M. Roser Alguer)
- Qui ets que plores
Tan fluixet a prop meu, en la foscor de la nit,
quan tot resta en silenci?
- Sóc un infant perdut entre la boira
caminant sol i trist,
pobre, cansat i tremolant de fred.
Sense ningú que,
a l'hora dels bells somnis,
em miri dolçament
i em bressoli amb amor
fins que la son em guanyi.
Sense ningú que,
en la fredor de l'alba,
m'embolcalli amb tendresa
i em vetlli quan la por
entristeix el meu son de nen pobre.
|
Vols donar-me la mà
perquè en les negres nits,
no tremoli de fred
ni em desvetlli la por?
- Vine, petit infant,
caminarem plegats.
Jo t'adormiré amb cançons de bressol
i vetllaré el teu son.
|
I si alguna llàgrima
et desperta quan dorms,
eixugaré el teu plor i et besaré el front.
Ni tu ni jo, petit infant,
no estarem mai més sols.
|
|
